Llibertat d'expressió, terme abstracte però necessari

Fòrum per parlar sobre temes no relacionats amb el doblatge
Respon
Avatar de l’usuari
Woody Allen
Entrades: 11
Membre des de: 11 gen. 2006 17:29
Ubicació: En un indret de Madrid, el nom del qual no vull recordar-me'n, residia un paio que...
Contacta:

Llibertat d'expressió, terme abstracte però necessari

Entrada Autor: Woody Allen » 21 juny 2006 17:27

(D'AQUEST TEXT HO VAIG ENVIAR ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ EL PASSAT MES DE FEBRER, PERÒ EL REPRODUEIXO AQUÍ COM A MOSTRA D'ALLÒ QUE ÉS DE DIFÍCIL, LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ ON HI RESIDEIXO, A MADRID, I ON HI TREBALLO, A UN RESTAURANT, A PROP DE LA CIBEL.LES):

No solament sembla que el terme de la llibertat d'expressió, en la seva comprensió més abstracta i àmplia, sembla estar en entredit per a alguns en aquests últims dies, si veiem l'ocorregut als països musulmans amb aquestes caricatures.

No n'he vist gairebé cap, però només amb la descripció d'una d'elles (el profeta Mahoma amb un turbant-bomba) entenc la ira de la gent. No sóc gens moralista, però això d'unir una bomba amb Mahoma com volent donar a entendre que tots els musulmans són en el fons uns terroristes és una mica insensat i ofensiu, a més de matusser.

Clar que els caricaturistes de Dinamarca responsables d'això (i el seu país i tots els productes "Made in Denmark" que estan sent boicotejats en aquells països) no són els únics crucificats aquests dies: recentment l'actor gallec, resident en Catalunya, José Rubianes, en el programa "La Columna" de la televisió catalana va dir unes paraules que certs mitjans han tergiversat. És cert que Rubianes, amb la seva sinceritat rayana en la insensatesa habitual (recordin quan defensava en una entrevista que li agrada tenir una relació fora de la seva parella i així s'ho diu a ella, arriscant-se que les dones li odiïn com odien Paco Umbral per la seva misogínia), va ficar la pota com mai. Ell pretenia criticar a l'Espanya negra d'oients de la COPI i votants del PP que parlava de l'Estatut i Catalunya amb odi i menyspreu, a més de criticar el President d'Extremadura quan va dir que "Los catalanes se pueden meter el Estatut por donde les quepa", amb la seva habitual manera de ser de pagès. Per tot això, on jo treballo se li té ara José Rubianes com una espècie d'ogre menjanens, per no parlar d'alguna cosa pitjor. Vaig intentar matisar el que va dir Rubianes, no per defensar-lo ni per justificar les seves paraules, però el meu cap, de manera insòlitament intransigent, em va contestar: "Julián, yo le tengo mucho respeto a usted siempre, pero no me haga hablar. Le tengo respeto a usted, vuelvo a decirlo, pero respétenos también a nosotros". Vaig comprendre que ell parlava seriosament, no era cap farol, i vaig decidir parlar d'una altra cosa, no parlar mai res d'allò.

Desgraciadament això que aquí dic com a anècdota és habitual en el meu treball i segurament en altres llocs d'Espanya, parlar de certs temes amb absolut desconeixement de causa i absolut menyspreu alhora, sobretot si Catalunya està enmig, o fins i tot el Barça. He d'escoltar diàriament insults contra Catalunya trufats de termes obscens, quan no blasfems. Curiosament ho diuen uns senyors que presumeixen de ser de dretes i fins i tot franquistes, quan aquesta gent, almenys els franquistes que conec personalment, presumeix de decent i d'anar a l'Església.

Si fan tot això, s'haurien de cuidar de no deixar anar blasfèmies com les que he de sentir un dia sí i un altre també, que fa anys, si en dèiem alguna, el capellà ens manava resar diversos parenostres, Rosaris i el que fes falta per rentar aquella falta. Que tot això, si arribés a oïdes de catalans com jo (i fins i tot de musulmans, ja que de vegades també s'hi fiquen, per no citar a tot el món), provocaria manifestacions de protesta similars.

Tot i així, la gent que cito també té dret a la llibertat d'expressió; el que passa és que no han rebut l'educació adequada ni tenen la suficient cultura ni tampoc no coneixen com es fan les coses al món, almenys en el món civilitzat, no en la "Reserva Espiritual d'Occident" alguns fins i tot creuen en la qual que viuen. Si no, demostren estar a la mateixa altura que aquest sinistre personatge que és el President d'Iran, deformant aquest desgraciat "affaire" com li dóna la gana perquè sembli el defensor autèntic de l'Islam.

Respon